jueves, 14 de octubre de 2010

De la mina, a la vida mediàtica



Encetarem el blog parlant del rescat més espectacular i seguit del planeta. El dels 33 miners de Xile, que portaven 69 dies segrestats per la terra a la mina de San José. Però per fi van poder veure la llum (això sí, a través d’unes ulleres de sol d’última generació per no patir efectes nocius a la vista). I tot gràcies a la força i l’empenta del seu govern, del poble xilè, però sobretot dels enginyers encarregats de dissenyar aquest complicat pla de rescat, que ara tot el món admira.

I precisament, tres quarts de la població mundial va estar enganxada al televisor, o a Internet, per seguir en directe un rescat que passarà a la història. Però per fi, els miners han recuperat la seva vida. I ara què? Aquesta és la pregunta. Doncs ara és el torn dels mitjans de comunicació (que en aquests casos semblen voltors carronyers). Els Mass Media que començaran a assetjar als pobres miners. Algun d’ells ja ha firmat un contracte amb un diari alemany per valor de 36.000 euros per explicar la seva experiència!I així anirem seguint.

Marques comercials que també es deixaran notar, equips de futbol que els convidaran als seus camps, creuers de luxe....etc etc...
Ah! I la indústria cinematogràfica ja es frega les mans amb les super produccions que poden fer de tot plegat, o fins i tot cadenes estatals que abans de que donés inici el rescat ja estaven gravant mini series! (I si tot hagués sortit malament???? Suposo que encara hagués estat més suculent per a tots aquests voltors).

En fi, que ara als pobres miners els hi espera una vida de vertigen i no m’estranyaria que algun d’ells pensés que “allí abajo se estaba más tranquilo”. Almenys, les morterades que es pagaran per tenir declaracions exclusives dels protagonistes estaran millor no s’utilitzaran amb delinqüents a un plató de televisió, o gent que simplement és famosa per haver tingut una relació amb un torero.